dilluns, 22 de març del 2010

Partida al Brass i sorpresa....anem de part. 6 Març






Ara fa 2 setmanes que vam quedar per fer partideta. Com que l'Anna es la que anava mes cansada, estava embarassada de 35 setmanes, vam decidir que ella tries el joc. La idea era fer algo senzill i mes o menys rapid per que la noia no es fatigues massa. Voler quedar ja era suficient. Jo vaig proposar un Catan, o un Ciudadelas. Doncs be, se'n va cap a l'habiltacio i va sortir amb un.....Brass!!! Deu ni do. L'Oscar i jo li vam gastar la broma que si es posava de part, el primer es el primer, i per tant el primer era acabar la partida i despres ja aniriem cap a l'hospital.

La Partida:
Clarament l'Oscar era el que jugava millor. Feia ports, venia coto, feia mines....mentrestant l'Anna i la Monica anaven mes o menys seguint-lo, pero una mica distanciades...i al darrera, fent mes pena que gloria i força distanciat estava jo.
La clau:
Com que jo no tenia res a fer vaig pensar que la unica estrategia possible per no fer tan el ridicul era fer punts a traves de fer vaixells. Abans que acabes la primera era ja havia pujat a maxim nivell els meus vaixell. Si conseguia fer-ne almenys un, eren 18 punts de cop. La clau va ser que ningu va parar atencio als vaixells, i al començar l'era del ferrocarril jo ja en costruia un, i al cap de unes 3 rondes mes, un altre. Total 36 punts de cop!!! Va ser en aquest moment que la Monica, l'Oscar i l'Anna van veure el gran potencial del tema i es van embarcar (mai millor dit) en una lluita per obtenir l'ultim que quedava. Finalment el va lograr la Monica. La puntuacio final va quedar: Monica i Gerard: 94, Oscar: 84, Anna: 74. El desempat va ser per potencial economic. Jo estaba arruinat doncs havia demanat forces credits. Va guanyar finalment la Monica.
La conclusio que en trec es que si vols guanyar no t'oblidis dels vaixells. N'hi ha 3 per fer, i almenys un a de ser teu.
Puntuacio: es la segona partida que fem i personalment m'agrada molt. Li poso un 9,5.

i despres:
La partida va acabar sobre la 1:30. Unes 3 horetes. I anavem a dormir a les 02:00. Al cap de 2 hores, l' Anna es posava de part amb uns dolors terribles, i anavem corrents a urgencies. A les 10:57 neixia en Quim! L'Anna i jo sempre recordarem que despres d'una partideta al Brass neixia el noiet.

3 comentaris:

  1. No he llegit historia més bonica. Ni final de partida millor.
    Felicitats!

    ResponElimina
  2. Gracies pel comentari!
    La veritat es que tot va ser molt emocionant.

    ResponElimina
  3. enhorabona pel petit juganer

    i sobre el Brass, passa sovint que no es guanya amb les 2 drassanes de nivell 2, crec que la clau està en contruir moltes vies fèrries

    ResponElimina