diumenge, 16 de febrer del 2014

Wallenstein

Aquest divendres vam provar el nou joc que s'ha comprat el Toni, el Wallenstein 2nd ed.


Aquest joc publicat el 2002 és dels jocs famosos dins el mundillo gamer. És a la posició 129 de la boardgamgeek,  però és una copia del Shogun que és la versió amb mapa japonès i aquest està a la posició 69 del ranking.

Vam ser 4 jugadors: Joan, Xavi, Toni i jo. Diuen que amb 5 jugadors és millor, però amb 4 va anar prou bé.
El joc consisteix en passar dos anys dels quals hi ha 3 estacions a cada un que es juguen i un hivern al final de cada any similar a la cosecha de l'agricola.



Després de cada un dels dos anys es fa recompte de punts. Guanyes punts per territoris controlats, però sobretot per les edificacions que tens als territoris, així que aquest joc, tot i tenir un component de guerra, no és un joc bèlic, ja que amb els combats no es fan punts. Diguem que té similituds amb el grande i amb el risk.





El més interessant del joc és la torre de daus! de fet, el Tom Vassel (un dels millors crítics de jocs de taula) ha batejat la seva web "The Dice Tower" en honor a la torre de daus de Wallenstein!


Sempre que hi ha un combat es llencen a la torre les tropes amigues i enemigues alhora (els cuadradets de fusta). Llavors es calcula qui guanya segons quins cubs han caigut a la plata de baix. Qui té més cubs guanya.
Però... .on és el secret?
Doncs que molts cubs es queden enganxats a la torre. Amb lo que mai pots saber qui guanyarà. I encara més important, a la torre poden haver quedat tropes teves o del teu enemic d'atacs anteriors i que acabin caient ara.
Aquesta torre per mi és el que fa que aquest joc sigui tan genial!



A la partida de divendres ens vam començar a repartir els territoris. En acabar el primer hivern el Toni ja s'havia distanciat bastant de nosaltres en primera posició. De fet el Toni va ser el primer de començar a atacar a jugadors. De fet em va atacar a mi.

Al segon any el Toni tornava a semblar que ens matxacaria, així que vam fer una triple aliança contra ell. Aquesta aliança va anar bé, ja que el Toni (per poc) no va acabar guanyant. Però diguem que jo no la vaig acabar de respectar del tot. Els meus combats van anar contra un territori del Xavi ple d'edificis, jejeje




Finalment vam acabar (si no recordo malament)
- Joan 54 punts
- Toni 52 punts
- Oscar 51 punts
- Xavi 42 punts

El joc diuen que dura 2 hores, però que la primera partida n'acostuma a durar 3. Nosaltres en vam estar 5!!!!!!!!!
El joc em va encantar, però per una següent partida jo afegiria un rellotge per deixar un màxim de 5 minuts per exemple per decidir com jugues el torn. Anavem tots (menys el Xavi) lentíssims a decidir la jugada generant el que és el cancer de la majoria de jocs de taula. El downtime!

I per acabar..... com beuen aquesta gent!!!!!! Jo crec que han de tenir més cervesa que sang al cos

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada