diumenge, 12 de setembre del 2010

Partida a 6 al pilares de la tierra amb ampliació 11/09/2010

Bones gamers, ahir vam quedar 6 per fer una partideta. La idea era seguir promocionant els jocs de taula i agafar adeptes. Aquest cop venia el Jordi que repeteix, i el Lafu.

Aconseguirem convertir-los en gamers????


Al ser 6 les opcions per triar joc estaven més limitades. Teniem: alta tensión, railroad tycoon i pliares amb ampliació. El Gerard es va comprar l'ampliació del pilares i va ser el que vam triar.

El joc

Amb l'ampliació el pilares millora. Introdueix una nova forma d'escollir els mestres constructors on el primer de ser col.locat fa que el seu 3er mestre sigui l'últim. Afegeix també les creuades, que és una zona on pots enviar els treballadors a canvi de punts de victòria, i alguna coas més.

Les ventatges principals és que afegeix més zones al taulell on col·locar mestres constructors i la possibilitat de jugar amb fins a 6 jugadors.

La partida va anar tota molt igualada. Tot i tenir 2 encara-no-gamers a la taula, vam fer gairebé tots els mateixos punts.

El Lafu fa fer de vident, l'Anna generava molt tresor i sempre tenia ETTs, el Jordi anava de "bonachón" ja que no va utilitzar el poder de retornar un mestre constructor d'un altre a la bossa, el Gerard anava a les creuades, la Mònica feia una mica de tot, i l'Òscar tenia escultors.

La partida va acabar amb Mònica 43, Lafu 44, Jordi 45, Gerard 46, Anna 49 i Òscar 50.



Pros:

  • Joc realment molt bo. Regles senzilles. Pot ser utilitzat com a joc introductori amb una mica més de "xixa" que els jocs tipus aventureros al tren o catan, però fàcil d'entendre i jugar. 
  • L'ampliació fa que hi hagi més opcions. Millora el joc
  • Amb els mestres artesans hi ha menys aleatorietat al col.locar el 3er mestre artesà en ordre invers de com s'ha col.locat el primer mestre al taulell
  • Permet fer partides amb 5 o 6 jugadors
Contras:
  • És difícil fer partides a 6 jugadors, però penso que passa amb tots els jocs. Amb 6 jugadors es genera molt downtime i costa pensar estratègies després de la teva tirada, ja que entremig 5 jugadors faran coses i quan t'arribi a tu tot pot haver canviat molt.
  • És inevitable comparar-lo amb el Caylus. A mi m'agrada més el Caylus, més complexe i menys factor sort. Però lo dolent del Caylus i bo del Pilares és que al pilares parles de pedra, fusta, catedral, mestres constructors, etc. Mentre que al caylus parles de cubs blaus, roses, etc.
La meva nota per aquest joc és d'un 8.5


dissabte, 4 de setembre del 2010

Pilares de la Tierra. 5 Setembre 2010

















El cap de setmana passat es va presentar el Jordi (el meu germà) a casa meva, i de manera inesperada ens va fer un regalet a l'Anna i a mi........un joc de taula......i concretament un el qual haviam parlat força cops...El Pilares de la Tierra.


El joc

Es tracta de un típic Eurogame de nivell mig. Resumint el que s'ha de fer és:
  • Primer: coloques treballados al boscs, gravera i cantera, per lograr respectivament Fusta, Sorra i pedra.Tambe simultaneament compres els Artesanos

  • Segon: Es coloquen els Maestros contructores al taulell: això serveix per tenir mes recursos i opcions a l'hora de fer punts: hi ha la zona de l'Obispo, del Rei, cartes de aventatge, mes artesans, el mercat, el metall......

  • Tercer: es fan els punts: es converteixen els recursos(fusta, pedra, sorra, i metall) per punts de victoria a traves de la feina dels Artesanos
La partida dura uns 120 minuts. Al final l'Anna es va imposar amb 49 punts, Gerard 48, Oscar 42, Jordi 38. La clau segurament van ser els Artesanos que convertien metall que l'Anna i jo vam lograr. Donaven molts punts.















Punts forts:
  • Components de qualitat: el taulell está molt ben acabat, les peces son de fusta, i el diseny de les cartes està currat

  • Down Time: baix, potser es para el joc una mica a l'ultima ronda, doncs s'ha de calcular bé com aprofitar al màxim les teves opcions. Però en general el joc flueix de manera ràpida.

  • Temàtica: Contrucció de la catedral logran recursos, posant treballadors, Mestros constructores....a part hi ha cartes d'aventatge, i cartes d'evento....tot molt ben lograt. Te una mica de tot lo tipic que ens agarda.

  • Atzar: baix, pero n'hi ha una mica: a l'hora de decidir l'ordre dels Maestros constructores, l¡ordre és a sorts. A mi m'agrada que un joc tingui un pel d'atzar, (5-10%) , fa que sigui més amè i divertit.

  • Equilibri: es dificil destacar-se. Per tant les puntuacions sempre estan força igualades.

Punts debils:
  • Es per 4 jugadors màxim. Potser es queda curt. I es que ultimament mols cops som 5. Amb l'ampliacio això pero es soluciona.
Puntuació:Es un joc divertit, nivell de dificultat mitjana, ben acabat....a mi m'ha agradat molt. De fet, un cop em vaig llegir les instruccions em pensava que seria un joc normalet, pero la realitat m'ha sorpres. Li poso un 8,5 de moment.

Hi haurà un adicte mes?L'objectiu de la trobada, era que amb l'excusa de probar el joc, aprofitavem per iniciar al Jordi. Fa temps que ens sent a parlat de lo viciant i xulo que és jugar a eurogames, pero mai s'acaba de decidir a fer el pas. Al ser ell un fan de'n Ken Follet, el joc era l'ideal per practicar el ritus d'iniciació. Al final de la partida ens va dir que s'ho havia passat bé i que li havia agradat......el temps dirà, però, si realment es converteix en gamer o no.



Intriga. 28 Agost 2010

Quin bon cap de setmana,
el divendres a l'Urpi fent un At the Gates of Loyang, i dissabte ens hem retrobat (despres de 4 mesos!) amb la Monica i l'Oscar per fer una partideta.
Aquest cop ha estat a la compra estiuenca de l'Oscar: l'Intriga. Era una compra esperada, i es que estem molt viciats al Dominion, i després de tantes partides, l'Intriga dona l'aire fresc necessari. L'intriga, el que aporta al joc son mes cartes, i que per tant hi hagi moltes més variants de regne. Cartes com: Tributo, Torturador, mascarada, peon, puente,.....i cartes que a part de ser punts de victoria tambe aporten coses (com monedes),...........

Puntuació: l'Intriga no fa ni millor ni pitjor el Dominion, per tant la meva conclusió es que el Dominion es un 10, Intriga es un 10, Dominion + intriga es un 10. Ara a veure si cau el TerraMar
Anectode de la sessio:
Vam fer 4 partides. Total unes 2,5 horetes. Doncs bé, a la partida numero 3 va sortir la carta de regne Bruixa, i per tant vam començar a repartir maldiciones per tothom......per tothom? bé, més aviat per l'Anna.....la pobra va acabar la partida puntuan -1 punt!!!! Cosa que jo mai havia vist a la historia del Dominion....je je je



divendres, 3 de setembre del 2010

Diplomacy

El diplomacy el defineixen com un joc amb regles senzilles, però difícil de dominar. Les regles són molt intuïtives. Molta gent les aprèn mentre juga, però us estalviareu algun problemilla, amb algun cas estrany si us les llegiu abans. Estan aquí:

http://www.diplomacy-archive.com/resources/rulebooks/2000AH4th.pdf


En faré un resum:

L’objectiu és ser el primer d’aconseguir 18 centres.

Un centre és un territori amb un punt dins seu. Els centres abasteixen unitats militars. Tens una nova unitat quan ocupes un nou centre i en perds una quan un centre teu l’ocupa un altre.

Hi ha 7 jugadors, cadascú porta una potència: frança, anglaterra, alemanya, russia, turquia, italia i austria:



Per donar ordres a les teves unitats: clica l’unitat, tria l’ordre (moure, suport, convoi i quedar-se quiet). Per moure, has de clicar el territori destí. Només et pots moure a un territori adjacent. Només tens un moviment per unitat al torn. El torn de tots els jugadors es processa alhora.

Totes les unitats tenen la mateixa força. Per moure’s a un territori enemic, has de tenir suport. Utilitza una unitat per atacar i una altra unitat que doni suport a l’atac.

Per donar suport, l’unitat que dóna suport ha d’estar a un territori adjacent al territori atacat. Clica a la unitat que vols que doni suport, escull l’ordre suport, clica el territori des d’on s’ataca i el territori atacat. Per exemple, l’unitat X de Noruega pot donar suport a l’atac de Finlandia a Suecia.

El més important són els pactes / aliances. Per entrar a una regió on hi ha una unitat enemiga necessites 2 unitats, força 2 és més  gran que força 1. Però si ell dóna suport a la seva unitat ja són 2 contra 2 i no pots entrar, amb lo que constantment necessites aliats que t’ajudin..... però compte! l’ordre es fa en secret i mai saps si no han pactat amb l’enemic.

Cada fase d'ordres has de donar a cada unitat una ordre de forma separada.

Al joc hi ha 3 fases: Ordres, Retirades i Construccions

Ordres:

És la fase més important. Dones ordres a les unitats per capturar centres enemics

Retirades:

En aquesta fase, les unitats que han estat atacades han de decidir on es retiren

Construccións:

Si algun jugador té més centres, pot col·locar noves unitats aquesta fase. Per cada 2 fases d’ordres (primavera i tardor) tens una fase de construcció (hivern). Si un jugador ha perdut centres (té més unitats que centres), ha d’escollir quines unitats perd.

Tipus d’unitats:

Army: Unitat terrestre. Es pot moure per terra

Fleet: Es pot moure pel mar o per territoris costers (territoris que toquen al mar). A més tenen l’ordre de fer convois d’exèrcits (Armys) a través del mar

Tipus d’ordre:

Hold (quedar-se quiet, esperar): L’unitat defensarà el territori si és atacat. Sinó, no farà res

Move (moure): L’unitat intentarà moure’s o atacar un territori adjacent

Support hold / support move (donar suport a un moviment/atac o a un hold): És el més important del diplomacy. Com que cap unitat és més forta que una altra, sempre has de combinar la força de varies unitats per atacar territoris

Convoy: Pots utilitzar flotes per moure unitats a través de territoris de mar. També pots fer varis combois alhora (amb varis fleets) per moure unitats a distàncies més llargues en un sol turn.

Nota: si algú es vicia i vol més informació, estratègies per país i similars, pot descarregar-se varies ajudes d’aquí: http://www.diplomacy-archive.com

dissabte, 28 d’agost del 2010

Nit a L'Urpi. At the Gates of Loyang. 27 Agsot 2010















Hola a tots.
Portem un bon ritme, 2 divendres seguits quedant. Pero aquest cop ha estat diferent, doncs hem quedat a l'Urpi, l'Angel, en Dani i jo...i allà ens hem trobat amb la Meri i el Genis, que com cada 2 divendres estaven alla al pis de dalt de la cafeteria amb un munt de jocs per preparar: Pandemia, Mundo sin fin, Alhambra, San Petesburgo, Last train,......i At the Gates of Loyang. Per la nostra part nosaltres vam portar El Grande, Alta Tension i Galactica. Doncs bé, després de sopar una magnífica truita de botifarra blanca, vam decidir el joc, cosa dificil amb tants per triar. Finalment l'escollit fou At The gates of Loyang

El joc:
El que ens va fer provar-lo va ser que és un joc de l'Uwo Rosenberg, (l'últim crec). Per tant, el disenyador de l'Agricola i el Le Havre no podia fallar. La tematica seguia sent la típica d'aquest autor: els Aliments.

L'objetciu del joc:
Es un joc economic comercial. El que s'ha de fer al joc és lograr verdures : broquil, blat, carabassa, faves, nap, remolacha, i 2 mes que no recordo. Despres amb les verdures pots:
1- Conrearles a un camp. Aixi en la proxima ronda (cosecha) recolliras
2- Vendreles per obtenir diners: tant a clients permanents, com a eventuals, com al mercat inicial
3- Intercanviar-les per altres verdures als llocs intercanvi
4- Comprar verdures al mercat

A part hi ha uns treballadors (ajudants) que et donen accions especials per realitzar tot aquest comerç
Al final de la ronda comprés, amb diners, punts de victoria per pujar a l'escala de la prosperitat. Per tant l'objectiu sempre en cada ronda és comerciar el millor possible per obtenir el máxim de diners, i aixiídespres comprar punts.
Finalment la puntuació va ser: Meri 18, Gerard 17, Dani 16, i Angel 15 (va fer 16 pero al tenir un prestec va haber de restar 1)


















Punts bons del joc:

  • Temàtica. Sembla que amb això dels aliments l'Uwo hagues trovat un "filon"
  • El tema dels clients: Els eventuals son uns clients que passen per allà, els hi serveixes una comanda de verdures, et paguen i marxen. Els clients permanents, son uns clients tals que et demanen comanda durant 4 rondes, et paguen més, pero com que durant 4 rondes els has fidelitzat, si a una ronda no els serveixes se t'enfaden i els has de compençar economicament. Crec que això es el mes original del joc.
  • Dificultat mitja, això fa que sigui jugable. Dura uns 90 minuts. Es mes facil que el Le Havre i l'Agricola per mi.
Punts en contre:

  • Son 4 solitaris: segurament es el mal de tots els jocs de l'Uwo, la poca interacció que hi ha amb els 4 jugadors. Hi ha certa interaccio en el repartiment de cartes d'acció, i hi ha alguna carta de treballador que tambe interactua. Però despres la resta, es dir la part gran de comerç, la fas sola el teu taulell
Puntuació: Jo li poso un 8 de moment. Per mi, sent pero interessant, es el mes fluix de l'autor. l'Agricola i el Le Havre els hi tinc un 10.




Fins la proxima.





dijous, 12 d’agost del 2010

Jornada a Gavà, nit de Dominion. 11 Agost


Bon dia de nou!
Per fi, he tornat a jugar! Des del Març......quan vam fer una memorable partideta al Brass. I és que el naixament del tercer fill porta molta feina! Sobre tot si no li agrada dormir gaire......i entre això, l'Oscar al camping, i unes quantes quedades fallides amb els de la feina, acaben passant 4 mesos de sequia total. Després de tant de temps el mono era total. Vam quedar a les 22:00 en Ricardo, l'Angel, en Raul i jo. Els jocs que portavem eren: Age of Empires, Alta Tension, Dominion, i El Grande. Ens vam decidir pel Dominion. Ells no hi havien jugat mai i tenien curiositat, segurament influenciats per la gran propaganda que sempre he fet a aquest magnífic joc.

La Partida:
La Primera:
Vaig estar 10 minuts explicant les regles..i a jugar. Les primeres 4-5 rondes van ser lentes i amb força preguntes, pero a partir d'aqui la cosa va començar a fluir, i fluir..i fluir...durant 60 minuts......i contra pronòstic, en Ricardo, amb el seu curiós joc, va acabar guanyant.......... la clau: va entendre molt bé com jugar la carta Remodelar, i va poder convertir 3 cartes d'or a Provincia.

La Segona:
Estavem picats i vam continuar, pero ara amb unes altres cartes de Reino. Aquest cop les rondes anavan ja força ràpides....s'estaven convertint ja en experts.....i de nou, en Ricardo ens torna a sorpendre i s'acaba imposant.....2 de 2.....i això que era el seu primer cop. Sembla que sigui un joc pensat per ell.

La Tercera:
No podiem parar. Voliem més, i ens vam embarar a una tercera. Aquest cop vam posar en joc la Bruixa, a veure que tal. A mi personalment no m'agrada jugar amb aquesta carta. Vam posar 10 maladicions, i al final el repartiment fou 3 per l'Angel, 3 pel Raul 2 pel Ricardo i 2 per mi. Ara haviem de jugar amb la Capilla per intentar eliminarles. Aquesta partida va durar 40 minuts, i finalment........en Ricardo no va guanyar.

Tot plegat ja eren la 01:30 i vam decidir deixar-ho aqui.....però fins el primer divendres de setembre on, si algú es llegeix les instrucions potser farem un Jugo de Tronos.

Doncs be, ja esta, hem tornat al circuit i amb les ganes renovades.
Adeu.

dilluns, 22 de març del 2010

Partida al Brass i sorpresa....anem de part. 6 Març






Ara fa 2 setmanes que vam quedar per fer partideta. Com que l'Anna es la que anava mes cansada, estava embarassada de 35 setmanes, vam decidir que ella tries el joc. La idea era fer algo senzill i mes o menys rapid per que la noia no es fatigues massa. Voler quedar ja era suficient. Jo vaig proposar un Catan, o un Ciudadelas. Doncs be, se'n va cap a l'habiltacio i va sortir amb un.....Brass!!! Deu ni do. L'Oscar i jo li vam gastar la broma que si es posava de part, el primer es el primer, i per tant el primer era acabar la partida i despres ja aniriem cap a l'hospital.

La Partida:
Clarament l'Oscar era el que jugava millor. Feia ports, venia coto, feia mines....mentrestant l'Anna i la Monica anaven mes o menys seguint-lo, pero una mica distanciades...i al darrera, fent mes pena que gloria i força distanciat estava jo.
La clau:
Com que jo no tenia res a fer vaig pensar que la unica estrategia possible per no fer tan el ridicul era fer punts a traves de fer vaixells. Abans que acabes la primera era ja havia pujat a maxim nivell els meus vaixell. Si conseguia fer-ne almenys un, eren 18 punts de cop. La clau va ser que ningu va parar atencio als vaixells, i al començar l'era del ferrocarril jo ja en costruia un, i al cap de unes 3 rondes mes, un altre. Total 36 punts de cop!!! Va ser en aquest moment que la Monica, l'Oscar i l'Anna van veure el gran potencial del tema i es van embarcar (mai millor dit) en una lluita per obtenir l'ultim que quedava. Finalment el va lograr la Monica. La puntuacio final va quedar: Monica i Gerard: 94, Oscar: 84, Anna: 74. El desempat va ser per potencial economic. Jo estaba arruinat doncs havia demanat forces credits. Va guanyar finalment la Monica.
La conclusio que en trec es que si vols guanyar no t'oblidis dels vaixells. N'hi ha 3 per fer, i almenys un a de ser teu.
Puntuacio: es la segona partida que fem i personalment m'agrada molt. Li poso un 9,5.

i despres:
La partida va acabar sobre la 1:30. Unes 3 horetes. I anavem a dormir a les 02:00. Al cap de 2 hores, l' Anna es posava de part amb uns dolors terribles, i anavem corrents a urgencies. A les 10:57 neixia en Quim! L'Anna i jo sempre recordarem que despres d'una partideta al Brass neixia el noiet.